Refree - els invertebrats

Doncs no: no només de metal viu l'home (ni la dona) i un servidor de vostès, tampoc. Així, tot sovint em sorprenc comprant-me algun cd que fa posar cares estranyes (i recitar comentaris neanderthals) als meus amics.

Un d'aquests cds és el nou d'en Refree: Els Invertebrats.

Abans de dir res del cd, t'he de comentar que, si amb el metal (i derivats) sóc un simple aficionat sense veu ni vot ni massa criteri que té alguns cds que escolta tot sovint però mai més del compte, amb els altres estils sóc un neòfit enorme que ratlla el ridícul (però suficientment entusiasta com per comprar-se només alguns cds a l'any). Així que no esperis massa dades per contrastar i comparar amb d'altres grups, ni tampoc valoracions profundes i il·lustratives, perquè en sé menys que de metal.

Un cop dit això et diré que el nou cd de Refree m'ha agradat menys que l'anterior -La Matrona- simplement perquè és més difícil d'encaixar i pair. La Matrona era més pop -però pop de la meua concepció particular de pop, que molt segurament difereix de la teua-. Aquest cd tira potser més cap al jazz (no et pots arribar a imaginar la ràbia que em fa aquesta paraula). Dis-me vulgar, simple o reduccionista, però potser només és pel so de la bateria i pel contrabaix que em sembla més jazz que res. I, torna'm a dir vulgar, simple o reduccionista, però només per aquest simple fet, l'escolto menys sovint i amb menys entuasisme que l'anterior.

Però, estranyament, no he trobat cap cançó que em desagradi absolutament i que no vulgui escoltar més: totes són prou agradables com per escoltar-les a casa o treballant (al cotxe segurament no funcionen tan bé) i totes assoleixen amb èxit el seu objectiu: fer passar una estona suficientment entretinguda, sense tenir la sensació que ens han estafat fent-nos gastar 12€ como doce soles (amb despeses d'enviament incloses!).

Com a mostra, pots escoltar qualsevol de les quatre que té penjades al seu myspace, però particularmnet em quedo amb Envejece.

Ves amb compte que la diré grossa: Envejece em recorda, sorprenetment, a bocins de cançons que escoltava de petit de la Maria Elena Walsh. De fet, aquesta sensació la tinc algun moment més, però és en aquesta cançó on ho he reflexionat seriosament. Si no saps qui és aquesta senyora i tampoc no has vist l'enllaç que t'he posat, et diré que és una senyora argentina que ha escrit llibres i música infantil. Com si fos una Gloria Fuertes argentina. He dit Gloria Fuertes? Doncs no és casual*, perquè una altra de les millors cançons del disc és l'última: Nana al niño que nació muerto, que és una adaptació d'un poema de Gloria Fuertes (i que et deixa glaçat). No sé per què, però aquesta cançó no surt escrita a la contraportada del cd. Perquè és una versió? Pot ser, però se'm fa estrany.

Les cançons que més m'agraden són les primeres (excepte la primera: no estic preparat per aquest tipus de coses. Sembla com si només volgués omplir espai; per sort, sempre puc començar a escoltar el disc per la segona cançó) com ara Un Oficio Antiguo (perfecta), La Mestressa o El Portal, però tampoc no vull recrear-me parlant d'elles: simplement són de les que més m'agraden: les escolto i el meu cervell (suposo que és el meu cervell, però potser és la melsa) em diu: Ep! Això està molt bé, tu!

Si em preguntessis si hi ha més moments bonics et diria que sí: El Sant Sopar, per exemple. És molt viva (tenint en compte que parlem de Refree i no de Los Fresones Rebeldes) i m'encanta la guitarra, els cors i el piano (però no l'acabament: em sembla precipitat, com si no hagués sabut com acabar-la).

Hi han moments més... de passar-hi per damunt? També: Marlina, per exemple o Que Vivan Los Feos. Potser és per què estan col·locades en novena i desena posició respectivament i ja porto al damunt una sensació de cansament moderat, però al arribar aquí perdo l'atenció que posava fins llavors. De fet, inclús les lletres em semblen més avorrides que les anteriors. Tot i això, no les salto a l'escoltar el cd.

Hi ha algun curiós, a més del moment mariaelenawashesc? Doncs també. Quan escolto El Sud tinc la certesa que acabarà cantant El Noi De La Mare. Poc li falta. Si vols pots fer la prova, ja que, de moment, la té penjada al seu myspace.

I poca cosa més. No hi poso cap nota, ni puntuació, ni res perquè ja se'm fa prou difícil quan ho faig a l'altre bloc. Només et diré que val la pena tenir-lo a casa per escoltar-lo de tant en tant (però menys que La Matrona).

Contacte: www.lamatrona.com

*Sí, ja sé que està agafat amb pinces.