Kate Havnevik - melankton

És lo que té no mirar massa tele: si no mires Anatomía de Grey t'és molt difícil descobrir que existeix algú com Kate Havnevik (per sort, sí que existeix MySpace, que és millor que la tele -inclús més addicitiu). Doncs sembla ser que aquesta senyoreta noruega ha colat algunes cançons a la banda sonora d'aquesta popular sèrie i això li ha portat, automàticament, uns redits exagerats que de cap altra manera podria haver aconseguit.

Sigui com sigui, servidor de vostè preferix pensar que existeix algún tipus de justicia universal que sura per l'aire i pel temps que hagués fet que, d'una manera o altra i més tard o més d'hora, Kate Havnevik hagués triomfat igualment sense l'ajuda de la sèrie. Perquè s'ho mereix, mira si és fàcil.

Què fa? Doncs alguna cosa a mig camí de Dido (més que res per la veu, que a estones m'ho sembla i per la vena més pop de les seues cançons -entenent com a pop la música de Dido... m'explico?) i de Björk (per l'ús suau de l'electrònica i per la creació de segons quins paisatges i atmòsferes).

Sé que són dues comparacions antagòniques, però després d'haver escoltat el cd algunes vegades he arribat fins aquí. De fet, la Kate (els seus amics li diem així: la Kate) canvia sense pudor d'un estil a l'altre i amb una mestria increíble, sense sobresalts ni canvis massa abruptes. Tot en el cd és força assimilable i res no et fa pensar que s'ha fet un ctrl+c, ctrl+v perquè tot el tramat de les cançons encaixa a la perfecció.

Si em vull fer la feina fàcil et podria citar totes les cançons que no m'han agradat -o les que m'han agradat menys, perquè totes, en major o menor mesura, m'han agradat força- com per exemple Sleepless o New Day -sí, sí, crec que només dues cançons no estan a l'alçada de la resta del cd-, però no cal que te les saltis tampoc. Si de cas, pots perdre més temps amb les més pausades com ara Unlike Me, I Don't Know You, Nowhere Warm, You Again, Serpentine (sobretot aquesta; no te la deixis perdre per res del món!) o Sleepless; i si no, amb les menys tranquil·les i més escandaloses com Not Fair o Suckerlove.

En definitiva, per mi ha estat un dels grans descobriments de l'any passat. Si vols una Dido una mica menys descarada o una Björk més accessible, aquí tens l'opció més vàlida. Dóna-li una oportunitat, que se la mereix.

Contacte: http://www.katehavnevik.com/