U_Mä - u_mä

Vaja, quina sorpresa. He obert la bústia i he trobat el cd d'U_Mä que vaig demanar fa dies. Hi ha poques sensacions comparables a la il·lusió d'obrir la bústia i trobar un cd que has estat esperant uns dies o setmanes. M'hi trobo sovint però, per sort, no m'hi acostumo mai.

Què és U_Mä? Un duet que fan música petita i màntrica loopejant instruments i veus a temps real, mutejant i tornant a disparar els loops, cantant i tocant-hi a sobre. Aquesta explicació no és meva, és d'ells mateixos. Si no pots imaginar què és exactament tot això, pots escoltar-los aquí o tenir fe cega en mi mateix i creure que sonen a estones a Anímic -no en va, versionen una cançó d'ells i, a més, comparteixen discogràfica, Error! Lo-Fi Recordings- i a estones a Pequeña Fiera! (en els moments més atmosfèrics), els quals també formen part de la mateixa discogràfica; així que suposo que aquestes comparacions són inevitables i estan més que justificades.

Encara que a estones la seua música sembla ben bé música de grup, sinó música de banda sonora (i no estic fent cap acudit) com la música que podria arribar a fer Yann Tiersen o el mateix Danny Elfman. L'exemple més clar d'això seria la cançó 26 (no és que hi hagin 26 cançons, és que es diu així: 26)

Però anem a pams: en Pau Vallvé (el 50% de la formació) no és pas un desconegut perquè, entre d'altres coses, és l'alma mater d'Estanislau Verdet (si no els has escoltat mai, estàs perdent el temps!) però jo el conec, sobretot, pel grandíssim remix que va fer del gol d'Eto'o a la final de la Champions de París. Encara ara se'm posa la pell de gallina quan ho recordo. Quina emoció! O sigui que, més o menys, ja li he anat seguint la pista d'aprop fins arribar aquí.

L'altra meitat del grup, la Maria Coma, és una completa desconeguda per mi però alhora és una gran descoberta, perquè té una de les veus més maques que he sentit per aquí prop (que no és poca cosa). Té, per que et facis una idea, una d'aquelles veus que de tan agudes sembla que es vagi a trencar en qualsevol moment. Gairebé com la de la Nicola Hitchcock.

Si parlo estrictament de música, et puc dir que des de la cançó 3 fins la 6 hi ha concentrat lo milloret del cd. Blanc és suau i melosa com ella sola, i curta (massa curta?) Tota una delícia. Escarbats és de les cançons que caminen soles i són rodones. L'Hospital Per Animals és la versió que t'he dit abans d'Anímic, i no la fan massa massa diferent. Com a rucada totalment obviable del dia diré que on Anímic diuen mil ocells, U_Mä sembla que diuen 1900 (ara bé, si pares bé l'orella no hi ha cap dubte). Miau, la sisena cançó, juntament amb Nana Al Niño Que Nació Muerto de Refree, és de les cançons que més m'han commogut darrerament.

Ben curiosa és la cançó Cassets, on se sent de fons la veu de la Maria quan tenia 3 anys que parla amb (suposo) el seu pare i canta alguna cançó (ja li venia de petita, sembla).

Per acabar, una cosa que se m'ha fet estranya és que aquest cd semblava que, en principi, no seria assimilable massa fàcilment, però ara, a les 22:30 de dijous (quan el Barça està empatant a 0 a Villa-Real) ja l'he escoltat 4 vegades i ja estic cantant alguns bocins. Per a tu això segurament no vol dir res, però és la meua particular manera de saber si m'ha agradat o no.

I el cas és que m'ha agradat molt, que és un gran disc i que sóc afortunat de tindre'l ja aquí.

Contacte: http://www.umabcn.com